La Llei de l’embut de la Jordana

A continuació publiquem un correu que ens ha arribat d'un ciutadà i que creiem adient per il·lustrar el model de participació del Zinc i la Jordana:

"El pasado 27 de diciembre del 2007 acudí por malsana curiosidad a la asamblea ciudadana que organizó el actual grupo de gobierno.

El tema era claro: decidir donde invertir el dinero público y decidir sobre el futuro de Sant Feliu. Una parte del dinero ya estaba decidido (sin consulta, eso si) hace tiempo en que invertirlo. Subir el sueldo al alcalde. Pero sigamos.

Este acto, fue a claramente un fracaso y no solo porque de ninguno de los dos temas se trató verdaderamente, sino que la propia puesta en escena del acto cojeó por todas las patas.

Desde el fallo del equipo informático al ajuste del retroproyector y pasando por la graduación acústica de los micros que no se dejaban afinar y estuvieron emitiendo pitidos hasta el cierre del acto.

Por cierto, ya que no llegaron a hacer funcionar el retroproyector, éste debería haberse desconectado pues las 2 horas que duró la asamblea tuvieron la pantalla encendida consumiendo recursos. Pero bueno, como se trataba de decidir en que gastar el dinero. Pues eso.

La sesión tomó un rumbo muy diferente del previsto ya que las personas allí reunidas se dedicaron a exponer aquellos problemas que encontraban en sus diferentes barrios o comunidades. Aunque diferente a la idea inicial, pudiera haber sido un acto bonito, democrático y de crítica al gobierno (que eso, nunca es malo en libertad), sino hubiera sido por los “cla-cas” del sr. Pladevall. Me explicaré.

En el mundo del teatro, se conoce con el nombre de “cla-cas” aquellas personas que, estratégicamente situadas en las filas del teatro aplauden o ríen en determinados momentos induciendo al resto de espectadores a valorar la obra por el camino trazado por ellos. Unos cuantos de estos “cla-cas”, también conocidos como comparsas, agradecieron al alcalde su trabajo en el ayuntamiento. Talmente como si Sant Feliu hubiera mutado de una pobreza casi mítica a poseer las riquezas propias de Creso. Y todo esto en los pocos meses que llevan gobernando. Esto último es un decir. Uno de los vecinos mantuvo un breve tira y afloja con el alcalde por unos problemas en su comunidad; y digo breve porque a uno de estos comparsas le faltó tiempo para, haciendo gala de las últimas técnicas monárquicas, gritarle un “por que no te callas” al mas puro estilo juancarlista. Sin darse cuenta este comparsa que estaba haciendo callar a un ciudadano como el, no a un presidente de gobierno. Pero todo era poco para quedar bien ante su sumo sacerdote.

Ridículo fue también cuando uno de estos incondicionales y tras agradecerle al alcalde todo el trabajo (¿?) realizado, le quiso recordar (dijo)

-“aquellas bellas palabras que pronunció en su discurso”, poniéndose, acto seguido, a recitar parte de dicho discurso.

Pero lo que fue patético hasta la arcada, fue que el propio sr. alcalde le contestó un

-“permítame que lo recordemos”

Y sacándose un papel del bolsillo (o de la chistera, vaya vd. a saber) con el contenido de la perorata, continuó su lectura. Penoso.

Creo que el sr. Pladevall buscaba tener su propio

“Sr. presidente, tengo una pregunta para vd.”

Y como en la TV le dijeron que no, se lo montó él por su cuenta.

En resumen, que pudiendo haber sido una asamblea democrática de verdad, acabó viéndosele “el llautó” y la manipulación por todos los lados.

Uno de los pocos coherentes (que alguno hubo) fue un vecino que solicitó que en la próxima asamblea se respetara el contenido de la misma ya que no se habían tratado los temas para los que fuimos convocados.

Malcolm Mclaren, creador, productor y manager británico de los Sex Pistols acabó diciendo de este grupo:

“Todo fue un maquillaje, un afeite cosmético, una puesta en escena. En realidad fue la gran estafa del rock & roll”.

Cada uno que saque su propia conclusión. Ésta es la mía.

Un saludo

Doncs prepareu-vos amics perquè primer va ser l’Assemblea Ciutadana de la Jordana. Però ara la camarada Jornada acaba de passar-se per l’arc de triomf tota aparença participativa fent el Reglament Orgànic Municipal. Perquè no en fem un referèndum ara, Jordana, com demanaves per la plaça?. Com és que no hi ha intervingut cap entitat, ni persones a títol individual en aquest Reglament?.

I és que la nòvia de Chuki, competeix amb en Pladevall per veure qui és més sectari. Ara un suggeriment podries canviar en nom enlloc de Regidoria de Participació per Regidoria de foto el que em surt dels ous. Per no anar amb embuts!. O potser si que hi anem, per embut, la Llei de l’embut de la Jordana.

Clientelisme barato

En Zinc està posant contra les cordes els del Bar del Centre Cívic. Inspeccions per aquí, permisos per allà... anar tocant el que no sona a veure si pleguen . Tan fa que per primer cop s’hi pugui menjar algo en condicicions i no quan ho portava la de les sevillanes... Això contrasta amb el Bar de la Penya que per segon cop s’adjudicarà a dit o la famosa normativa del Taxi. Us hi jugeu alguna cosa a que el proper taxista és el taxidemista?.

Una altra mostra ha estat la distribució de les subvencions, si ets socialista bingo, si no, cagada. Pregunteu-los als del Corrrefoc o del Racó del Bosc quina retallada i a les sevillanes quina ensabonada. Fot fàstic aquesta concepció, que s’ha pensat aquest senyor.

L'Ajuntament també recicla!

La fava puta acaba d’assabentar-se que a l’Ajuntament també reciclen... Fins i tot han fet un despatx destinat al rebuig on hi ha posat juntets l’Arnau Ramírez (PSC) i el Joan Comelles (ISF). Només així s’explicaria el fet que l’Arnau no vagi al mateix despatx del dimissionari Joan Vinyals. Com es que no el volen el xicot? Amb lo mono que és?. I si no el volen perquè el foten aguantar a un altre?. No hi ha dret, ell mai no ho faria....

Sabies que... ja som Sang Felio de Codinas y ole!

Perdoneu perquè hem estat uns dies off-line. N'hi ha que hem de currar, no com els de l'Ajuntament que viuen de nosaltres amb l'esquena dreta. Però no patiu que us fem un resum amb el tradicional, sabies que...

- A Can Sociata hi ha molts nervis. Tot que per fora diuen van dient que han fet un resultat històric a les generals. El Zinc i els seus ja han fet extrapolacions a les municipals. Amb els resultats a la mà el PSC perdria la seva majoria absoluta, sense comptar a on poden anar els quasi 300 vost del PP. Això sumat a l'aïllament de l'actual govern ha fet encendre els llums vermells can sociata.

- En Zinc va explicant pel món que no pot evitar el creixent urbanístic planificat per CiUT, concretament li fot la merda al Ton Falqués i les normes subsidiaries de l'any 87. La realitat és que al Zinc li passa com al Pineda molt prometre un pla general però que bé que es va amb les normes subsidiaries!!!. Ah i sorpresa l'Alcalde de la suposada contenció urbanística està planificant una nova urbanització al Camp de Golf. Visca la Pepa o Visca Marbella!.

- El neng amagat: Els seus tenen el neng ben amagat. No saben com fer-s'ho per no donar-li res i que no faci res a l'Ajuntament. Els tontos útils, són això, tontos útils, però us imagieu el neng portant una regidoria. Seria un blanc tant fàcil per l'oposició. És millor que es dediqui a lo seu, és a dir, fer putadetes i demagògia.

- El projecte de l'Esquetxa un presa de pèl. Segons sembla en Zinc vol pendre el pèl als veïns de la zona de l'escletxa. no només això si no allà on volia fer un parc, com que és urbanitzable està pensant en fer-hi alguna cosa. Sort que ers el de la ciutat difusa.

- Èxit total de participació a la trobada de joves. Ni un sol jove enganyat va anar a la trobada de jovent. Es va quedar la Suchs plantada!. Sort que en Vilalta i en Pladevall teníen tanta entrada al jovent!. Potser és que als joves se'ns pren el pèl només un cop.

- Subvencions als amiguets. En Zinc negocia les subvencions amb el sectarisme i secretisme que el caracteritza. De moment ha esquilat als del Racó del Bosc per ser desfecates al règim, i ha premiat les Sevillanes. Suposo que ho deu justificar pels resultats electorals, com que votem igual que a l'Hospitalet, vinga potenciar les sevillanes que n'hi ha molta tradició.

- La Suchs, la Cristina Suchs, la tècnica predilecta d'en Vilalta torna a ser a l'Ajuntament. Si aquella noia de bon veure que ell va introduir, mai millor dit. Una de dos o la nan és molt bona tècnca o a aquest Ajuntament és l'únic que es fa per via digital els concursos de personal. Digital de dit no de dígits.

- Fa mesos que l'Anento diu que treballa a ERC, però segons ha pogut saber La fava puta treballa a Cofidis. Una de dos o ERC està molt cardada de peles, cosa gens provable després de comprovar el fort increment de pes dels seus dirigents des que són al govern, o ens vol vendre el que no és.

En Vinyals plega per desavinences amb en Pladevall

La fava puta tenia raó. Per si algú ho duptava en Vinyals va plegar per desavinences amb l'Alcalde. I es demostra un cop més que en nano té per costum aixecar-nos la camisa.

La frase del segle d'en Vinyals justifacant que plegava per "la falta de respecte inhumana de l'Alcalde al personal i als regidors". Més ben dit impossible.

En Zinc es va posar com un misto amb les declaracions de Vinyals a la Ràdio i a El 9 Nou i està fent el possible per apagar qualsevol informació més sobre aquest tema.